MAÓ
L’itinerari “Els Nikolaidis i la literatura del segle XVIII” pren com a punt de partida la novel·la de Josep Maria Quintana, la qual ens situa a la Menorca del set-cents per parlar-nos d’una família de comerciants grecs que s’assentaren a Maó, lloc on varen veure créixer la seva nissaga. Els fragments d’aquesta novel·la ens serviran per veure com era la vida a l’illa en aquella època i ens permetran comentar la producció dels il·lustrats menorquins i alguns autors que ens deixaren el seu testimoni per escrit: Joan Ramis i Ramis, Antoni Febrer i Cardona i Joan Roca i Vinent, entre d’altres.
Els Nikolaidis i la literatura del segle XVIII
FORNELLS
“Fornells, art i tradició” és un passeig que pretén desvetllar l’univers cultural i pictòric de Hans Hartung, el qual establí, pels volts dels anys 30, un lligam especial amb l’esmentat poble de pescadors. El punt de partida d’aquest recorregut per la història serà el context, a estones real i a estones fictici, que ens ofereix la novel·la Ningú no pot enganyar els morts de Josep M. Quintana. Una història que beu de les tradicions, la relació entre artista i natura, el pas del temps i l’exili, tant imposat com provocat, anhelat. Parlarem d’art però també de literatura. Provarem d’entendre el passat tot observant el paisatge que veien des del seu refugi el matrimoni d’artistes.
Fornells, art i tradició
MAÓ
El recorregut, organitzat conjuntament amb l'Ajuntament, consisteix en un passeig pels miradors del port de Maó —el port natural més gran del Mediterrani— a fi de ser conscients com aquest paisatge serveix d'inspiració a diferents escriptors. Es recitaran poetes com Ferran Soldevila, Pere Gomila i Gumersind Riera; pel que fa a narrativa, es tractaran diversos gèneres (el realisme màgic de Pau Faner o l'històric de Josep Maria Quintana, així com les descripcions que apareixen al llibre de viatges de Josep Pla). La literatura anirà de la mà d'aspectes naturals, arquitectònics, urbanístics i històrics. Això ens permetrà contemplar cada mirador com si es tractés d'una finestra al port. A més, des de baixamar es veurà una perspectiva diferent d'aquest indret.
Les perspectives literàries del port de Maó
MAÓ
Amb aquesta ruta, la qual es duu a terme en col·laboració amb l'Ajuntament, descobrirem Maó des de dalt. Tindrem accés a terrats que poques vegades es poden visitar i que ens ofereixen perspectives poc conegudes i atractives de la ciutat. Mentre que el Teatre Principal mostra molt bé l'entramat de carrers, al Principal de Guàrdia es fa un zoom del Pla de la Parròquia. Així mateix, veiem la bocana del port des del molí del GOB i una panoràmica més general de Maó es contempla a la torre de l'Hotel Jardí de Ses Bruixes. Com sempre, aquestes vistes s'acompanyaran de textos literaris que descriuen amb detall el que es veu a cada terrat. Anirem des de l'òptica de poesies i cançons a la de narrativa i apunts de fets històrics que es poden relacionar tant amb l'espai on som com amb les vistes.
Maó des del terrat
CIUTADELLA
Amb motiu de la fira del llibre en català inauguram, en col·laboració amb el Consell Insular de Menorca, el recorregut "Ciutadella, espais de ficció". El passeig ens durà fins a racons concrets de la ciutat que serveixen d'inspiració a tot un conjunt d'autors contemporanis. Deixarem que els espais que tant encandilen ens parlin a partir de veus narratives —com Salord o Faner— i poètiques —Casasnovas o Ticoulat—. Això ens permetrà veure com molts d'aquests escriptors tracten temes i escenaris recorrents però des de perspectives diferents, a més de contextualitzar els fragments que es llegiran amb els carrers, places, miradors, esglésies i palaus de què es parla.
Ciutadella, espais de ficció
Seguim Els Clark i visitam ca n'Oliver
MAÓ
A partir de fragments literaris de la novel·la Els Clark de Josep M. Quintana, s’explicaran els canvis econòmics, socials i culturals que es van viure durant el segle XIX a Maó. A l’argument veiem com aquesta nissaga enllaça amb la d’una altra obra de l’autor, Els Nikolaidis. Es parlarà de la casa d’emprèstits que va fundar Jordi Nikolaidis i que després es convertiria en la banca Clark i patiria el crac econòmic del 1911. Comentarem els clubs socials Es Dinaret i el Casino Mahonès, així com el Teatre Principal, les indústries del segle XIX, les lògies maçòniques i cases de comerciants burgesos de l’època com la dels Làdico i la visita a la casa Oliver.
Els boínders de Maó i visita a la rectoria
MAÓ
Recorregut pel centre de Maó per a explicar, a partir d'apunts arquitectònics i de fragments literaris de caire costumista, l'herència que els anglesos deixaren a la ciutat. Els eixos del passeig seran el boínder, l’element decoratiu tan característic de les façanes, les finestres de guillotina, els anglicismes —amb la lectura dels discursos de Ruiz i Pablo i Borja Moll— i els costums d'aquella època, a partir de l’exemple de Xilografies menorquines de Ferran Martí i Camps. S’acabarà amb la visita a la rectoria de Santa Maria situada al carrer Isabel II, la qual ens servirà per a veure la decoració i el mobiliari de l’època.
Descobrim Maó de la mà d'Àngel Ruiz i Pablo
MAÓ
Passeig durant el qual es llegiran diversos fragments literaris d’obres d'Àngel Ruiz i Pablo: Classes passives, La nevatilla, Oro y escorias i l’acabada d’editar Memorias de un perro; així com poesies extretes de les Obres completes. Recorrerem els espais concrets de Maó que l'escriptor descriu des d'una òptica costumista i coneixerem els costums i la parla dels seus coetanis. Aquesta activitat s'emmarca dins els diferents actes que s'estan duent a terme aquest any 2015 per a commemorar el 150è aniversari del naixement de l'autor que ajudà a revifar la literatura menorquina a principis del segle XX.
L'emigració menorquina en la literatura i la cançó
MAÓ
La ruta "L'emigració menorquina en la literatura i la cançó", que va ser organitzada per l'Ajuntament de Maó dins el programa de les festes de Gràcia 2015, consisteix en un recorregut pels carrers de Maó durant el qual es fan diferents aturades per a llegir textos de narrativa i poesia d’autors que van haver d’emigrar de l’illa per diversos motius i que expressen un sentiment d’enyorança en els seus escrits. El passeig acaba a ca n’Oliver amb un recital, a càrrec de Joan Carles Villalonga, de cançons que deuen el seu origen a poemes i que segueixen amb la temàtica de l’emigració.
L'assalt turc vist des d'Els herois de la nit
CIUTADELLA
Aquest itinerari, estrenat a la XI Fira del Llibre en Català, pren com a punt de partida Els herois de la nit, de Josep Maria Quintana, una novel·la d’aventures que recrea el setge i l’assalt que el 1558 va patir Ciutadella de Menorca –a la ficció, Pregonda– per part dels turcs. La lectura de fragments de la novel·la es combinarà amb la d’altres autors que també han tractat aquest episodi de la història menorquina, com Pau Faner, Miquel Eugeni Caimaris, Gumersind Riera, Pilar Vinent o Joan Timoner, entre d’altres; així com la recuperació de l’Acta de Constantinoble, document redactat pel notari alaiorenc Pere Quintana en què s’expliquen els esdeveniments que es produïren en aquest assalt.
Sant Lluís vist per escriptors forans
SANT LLUÍS
En aquest cas, es tracta d'un passeig per Sant Lluís que ens permetrà entendre l’atractiu d’aquest poble per a escriptors forans. Des del punt de vista històric, trobam la seva fundació de la mà dels francesos; així mateix, veurem com és analitzat el lloc dins les obres de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i de Gaston Vuillier. Des del punt de vista literari, es llegiran fragments de la novel·la La noia del ball del català Jordi Coca —que explica la història d’una dona que, des de Barcelona, reviu els estius passats a l’illa, a casa de l’àvia santlluïsera —, així com de la Lluvia roja de Cees Nooteboom, on narra els records que té del poble. La poesia també hi serà present de la mà de Gumersind Riera i Antoni Deig. Redescobrirem, a més, els molins i les torres tan característics amb rondalles i altres lectures.
Els racons literaris d'Alaior
ALAIOR
Aquest recorregut ens durà fins a racons concrets del poble d’Alaior que han servit d’inspiració a autors locals, com Ponç Pons o Pere Gomila o d’altres pobles de l’illa —Gumersind Riera o Joan Timoner—, però també a escriptors forans com Josep Pla, el bisbe Antoni Deig o l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Els versos d’uns i altres ens duran del convent de Sant Diego a l’església de Santa Eulàlia, passant per la plaça Constitució i el carrer Major. Ens aturarem a aquells racons blancs i nets que guarden records de les festes de Sant Llorenç i que ens parlen de records d’infantesa i d’un poble de tradicions ben vives i feiner, dedicat a la indústria del calçat.
Semblancat, poble de literatura
FERRERIES
El passeig ajunta els dos eixos temàtics que han servit per inspirar el recorregut. Per una banda, hi apareix l'univers narratiu que l'escriptor Joan Pons recrea a les seves novel·les, anomenant-lo Semblancat, nom fictici que fa referència al seu poble natal, Ferreries. Per una altra, són nombrosos els autors, tant menorquins com forans, que han descrit els carrers i el paisatge de Ferreries a les seves obres convertint-lo en un poble de literatura. Aixií, a banda de les explicacions de caràcter històric que contextualitzaran algunes aturades i edificis concrets —com l’església de Sant Bartomeu, l’Ajuntament o l’antiga peixateria—, es llegiran fragments de No cregui el que diuen de mi, Nàufrags i La casa de gel de Joan Pons; es recitaran poemes de Gumersind Riera i d'Antoni Deig i les línies de Josep Pla i Gaston Vuillier ens transportaran a un casc antic ple d'encant i sentiment.
